Aquest tercer número que teniu davant vostre marca el primer aniversari de l'aparició de (con)textos. Un projecte que un grup de doctorands i doctorandes en antropologia social vam començar a imaginar la primavera del 2007 i que es va materialitzar, en format electrònic, el maig de 2008. La il·lusió i els esforços dipositats pels autors, editors i altres col·laboradors, juntament amb la bona acollida de la iniciativa per part de col·legues i lectors d'arreu, han estat sens dubte imprescindibles per a la consolidació d'aquesta revista d'antropologia i investigació social. Un any més tard ens trobem encara en camí, però en un camí ja fortament marcat pels trets distintius de (con)textos. Val la pena recordar avui en què consisteix aquesta vocació particular.
La revista pretén oferir una oportunitat pel coneixement mutu entre investigadors pre o post doctorals en l'àmbit de l'antropologia o d'altres disciplines afins. El format escollit per portar a terme aquest projecte és el d'una revista electrònica d'accés obert, amb llicència Creative Commons, que posa els textos a l'abast del públic en general i de la comunitat antropològica en particular. En aquest marc es pretén difondre molt particularment recerques recents i en curs que van sustentant articles de caràcter més teòric o més empíric segons els casos. A més, les tesis i tesines fruit d'aquestes recerques, com també altres llibres ja publicats, poden ser difosos i discutits a través de (con)textos en forma de ressenyes. Per últim, i de manera molt particular, també hi té cabuda la reflexió i l'intercanvi sobre el propi procés de recerca, tant des del punt de vista metodològic com en el marc de discussions epistemològiques. L'apartat de notes etnogràfiques resta obert amb aquesta finalitat.
Per altra banda, l'aposta de (con)textos vol ser una contribució a la descentralització de la disciplina antropològica -i de les ciències socials en general- respecte als que tradicionalment han estat els focus dominants de la seva producció. Com a revista editada des d'una certa perifèria mediterrània i sud-europea, a (con)textos hi tenen cabuda textos en vàries llengües romàniques (català, castellà, francès, italià, portuguès) a més de l'anglès. En definitiva, tantes llengües com siguin capaces de llegir les persones que participen en les deliberacions. Aquest plurilingüisme, a banda de promoure la visibilitat de recerques valuoses que no necessàriament es desenvolupen dins l'entorn anglosaxó, facilita també el diàleg amb els autors al llarg del procés d'edició. Un procés impulsat per un Consell de Redacció plural i nombrós, on diferents sensibilitats s'hi veuen representades i on les decisions es prenen de manera assembleària, sense jerarquies i amb una mínima divisió del treball.
Destinem també unes paraules al contingut d'aquest número 3. Obrim aquest cop amb una entrevista al sociòleg berlinès Andrej Holm, especialista en els processos de reestructuració urbana que afecten a les ciutats alemanyes i que també s'estan donant arreu d'Europa en un temps d'eufòria neoliberal. L'interès del document és doble, atès que l'entrevistat, a banda de parlar sobre la realitat acadèmica del seu país, dóna testimoni en primera persona de les actuacions policials i judicials fortament restrictives de les llibertats que, a l'empar de l'argument antiterrorista, tenen lloc tant a Alemanya com a altres països. A partir de la seva pròpia experiència, l'Andrej Holm ens anima a reflexionar sobre la relació entre el treball acadèmic i el compromís social i polític, així com sobre el paper d'unes ciències socials crítiques davant l'actual declivi de l'autonomia acadèmica.
En la secció d'articles crida l'atenció la forta presència d'autors vinculats amb Itàlia, ja sigui pel seu origen, ja sigui per la localització de la seva activitat acadèmica. Tanmateix, la varietat de discussions que proposen amb els seus textos reflecteix una heterogeneïtat considerable, com ha estat també la regla en els números anteriors de (con)textos. Aquest cop hi trobem, en primer lloc, l'aportació d'en Manfredi Bortoluzzi, que ens invita a un recorregut pels límits entre l'antropologia i la literatura, tot donant compte de les articulacions entre ambdues disciplines i postulant, en última instància, l'existència de punts de trobada que no son merament anecdòtics. Flavia Kremer, per la seva banda, fixa la mirada sobre els assaigs d'una obra teatral i sobre les tècniques aplicades pel director durant aquest procés, amb l'objectiu de valorar la seva capacitat crítica, és a dir, el grau d'èxit dels artistes a l'hora de defugir els mecanismes de control presents a situacions socials menys extraordinàries. El tercer dels articles, enviat des del Brasil per Héctor Guerra, és el fruit parcial d'una recerca doctoral ubicada a Moçambic. Aquesta pretén examinar el concepte de treball en les tres èpoques històriques que s'han succeït en el passat recent d'aquest país: la colonial, la socialista i la capitalista actual. Seguidament trobem el text de Stefano Portelli sobre una experiència de pràctica etnopsiquiàtrica a París. A partir d'aquestes observacions, l'autor argumenta la necessitat d'incorporar plantejaments antropològics que esmenin el paradigma psiquiàtric hegemònic a Occident. Per últim, a l'apartat de ressenyes, i també en línia amb l'antropologia de la salut, Susana Marcos revisa la tesi doctoral de Laura B. Griffith. Es tracta d'un treball sobre els discursos i representacions de la maternitat que es produeixen en un context interètnic, un barri de Londres, on les mares immigrades interaccionen amb el sistema sanitari i els seus representants.
Fins aquí aquest breu editorial d'aniversari. No ens resta res més que desitjar-vos una lectura profitosa d'aquest tercer número de (con)textos, a més d'animar-vos, un cop més, a participar en properes edicions de la revista.
