Normes de publicació
- Tots el textos presentats han de ser inèdits.
- Els treballs poden redactar-se en català, castellà, anglès, francès, italià i portuguès.
TIPUS DE TEXTOS
- Es poden presentar tres tipus de textos:
• Articles d’anàlisi etnogràfica i/o reflexió teòrica: han de tenir entre 8.000 i 12.000 paraules, incloent-hi les notes i la bibliografia; han d’acompanyar-se de fins a 5 paraules clau i d’un resum de 150 paraules com a màxim, a ser possible en tres versions (català, castellà i anglès).
• Ressenyes de llibres, tesis o tesines: han de tenir entre 2.000 i 3.000 paraules. Han d’acompanyar-se d’una fitxa on consti: (1) en el cas de les ressenyes de llibres: el títol de l’obra, l’autor, l’any i lloc d’edició i l’editorial; (2) en el cas de les ressenyes de tesis i tesines: el títol, l’autor, la institució acadèmica i l’any de presentació.
• Notes etnogràfiques: aquests textos han de tractar els aspectes metodològics i humans del treball de camp, abordant qüestions com l’entrada al context etnogràfic, la posició de l’etnògraf, les tècniques d’investigació, les implicacions ètiques del treball de camp, el registre, tractament i anàlisi de dades..., posant especial èmfasi en aquelles experiències concretes de l’autor o autora extrapolables a d’altres processos de recerca. Les notes han de tenir entre 4.000 i 5.000 paraules i han d’acompanyar-se d’una fitxa on hi consti: el títol del projecte de recerca, així com la localització geogràfica i el període del treball de camp.
FORMA I FORMAT DE L’ENVIAMENT D’ARXIUS
- Els treballs i tot allò amb què se’ls acompanyi han d’enviar-se en un únic correu a l’adreça electrònica redaccio@con-textos.net.
- El document de text ha d’enviar-se en qualsevol dels formats oberts RTF (Rich Text Format .rtf) o ODF (Open Document Format .odt). [NOTA: Si el vostre processador de text no usa per defecte cap d’aquests formats us recomanem que accediu a les opcions de desament de l’arxiu (“anomena i desa”, “guardar como”...) i seleccioneu un dels formats oberts especificats]
FORMAT DEL TEXT
- El format del text ha de ser el següent: tipografia Arial o Times New Roman, amb cos 10, interlineat simple (1 línia), i sense cap mena de sagnat ni espaiat entre paràgrafs; cal evitar l’ús de negretes i limitar les cursives a usos puntuals com les paraules estrangeres a la llengua d’escriptura i els conceptes èmic; totes les cites (orals o textuals) han d’anar entre cometes (no en cursiva).
- Els títols de les seccions, parts o apartats del text han d’anar numerats jeràrquicament evitant l’ús de qualsevol format de text addicional com les majúscules o les negretes (ex.: 1. Títol; 1.1. Títol; 1.1.1. Títol;...). Cal deixar una línia entre el final d’un apartat o secció i el títol del següent, però no pas entre el títol i el text que el segueix.
- Les notes han minimitzar-se tant com sigui possible i han d’aparèixer numerades consecutivament al peu de la pàgina corresponent. Qualsevol agraïment o explicació de la gènesi del text han de constar com a primera nota vinculada al títol de l’article.
- A la primera pàgina del document hi ha de constar, per aquest ordre: el títol del treball, el nom i cognoms de l’autor o autors, la seva titulació i filiació acadèmica, una adreça de correu electrònic i un telèfon de contacte. [NOTA: En cas de publicació del text, l’adreça de correu electrònic de l’autor o autora, així com la seva filiació acadèmica, constaran al costat del seu nom. L’enviament del text suposa el consentiment tàcit per part de l’autor de la publicació d’aquestes dades]
- Els resums, les paraules clau i les fitxes s’han d’incloure al final del text, després de la bibliografia.
IMATGES I TAULES
- Les imatges s’han d’enviar en format JPEG (.jpg) i adjuntes al mateix correu del text. Les taules s’han d’enviar cadascuna en un arxiu RTF (Rich Text Format .rtf) o ODF (Open Document Format .odt) independent i apart del text, però adjuntes al mateix correu esmentat. Imatges i taules han d’estar numerades, i la seva ubicació indicada en el mateix text amb una anotació entre claudàtors.
- El conjunt format pel text, les imatges i les taules no pot superar en cap cas la capacitat d’un únic correu electrònic.
BIBLIOGRAFIA
- La bibliografia, per ordre alfabètic i al final del text, així com les referències bibliogràfiques, incloses en el text, hauran seguir el model que es reprodueix al final.
CONDICIONS DE PUBLICACIÓ
- Tots els textos publicats s’acolliran a una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya. Aquesta llicència permet copiar, distribuir i comunicar públicament els textos, sempre que no sigui per a fins comercials ni se’n generin obres derivades, i que se’n reconegui l’autoria, el títol del text original, el nom i número de la revista i l’enllaç web on es pot trobar. Els termes i condicions d’aquesta llicència han de ser explicitats en qualsevol distribució o reutilització dels textos, i poden modificar-se sota permís de l’autor. Una còpia d’aquesta llicència es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca. En cas que l’autor es vulgui acollir a un altre tipus de llicència o condicions, ho haurà de comunicar al Consell de Redacció en el moment de lliurar el material a publicar.
Normes per als comentaris
- Per comentari s’entén tota reflexió argumentada derivada de la lectura d’un text. L’objectiu és aportar nous elements de discussió, subscrivint o criticant tant la globalitat de l’argument com alguns dels seus aspectes o exemples específics, complementant-lo, comparant-lo o contrastant-lo amb d’altres exemples etnogràfics, referències i aspectes de la qüestió.
- Tot comentari haurà de tenir una extensió d’entre 250 i 1500 paraules, inclosa la possible bibliografia.
- Les possibles cites bibliogràfics i la bibliografia seguiran el model especificat més avall.
- Igual que la resta de textos, els comentaris es publicaran sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya.
- El Consell de redacció de (con)textos es reserva el dret de no publicar aquells comentaris que no segueixin aquests criteris formals i que no compleixin uns mínims de seriositat, rigorositat i fonamentació.
Referències bibliogràfiques i bibliografia
[Extret del document “Instruccions per al treball de recerca del segon any de doctorat” del Departament d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona, autoria de Ferran Estrada (2005), que es pot trobar a l’enllaç www.ub.edu/antropo/doctorat/Formularis/Instruccions_Treball_2on.pdf]
Les referències bibliogràfiques es faran seguint el sistema autor-any. Dins del text s’indicarà el cognom de l’autor, l’any de l’edició consultada i la pàgina. A continuació teniu alguns exemples de les diferents maneres d’utilitzar el sistema autor-any dins d’un text:
Una de las cuestiones planteadas en este debate era la misma continuidad de la Antropología como ciencia. En una lección impartida el curso 1959-60, Lévi-Strauss se preguntaba: «¿No estará acaso condenada la Etnología a convertirse en breve en una ciencia sin objeto?» (1984:17).
La descolonización supuso que los antropólogos perdieran el paraguas protector de los estados europeos, haciendo mucho más difícil el desarrollo de sus investigaciones. Además, como indica Stocking (1983:4), los gobiernos postcoloniales impusieron restricciones al trabajo de los antropólogos en sus territorios. Como consecuencia de ello, «la rarificación del trabajo de campo significó una fuerte sacudida para la disciplina; nada podía ser más amenazante que darse cuenta de que peligraba su don más preciado» (Llobera, 1990:30).Cada vez se conocen más casos que demuestran que poblaciones definidas como el paradigma de la sociedad primitiva anclada en el pasado deben ser vistas como un producto histórico. Así, encontramos grupos de cazadores recolectores que han evolucionado hacia esta forma de subsistencia desde la agricultura, como los aínos de la isla de Hokkaido en Japón (Friedman, 1994:109-110) o de los indios guayaquis del Paraguay (Clastres, 1986). Igualmente, los casos del potlatch de los pueblos del occidente del Canadá (Piddocke, 1981), de las culturas de los indios de las praderas norteamericanas (Wolf, 1987:218-224), de los bosquimanos del Kalahari (Wilmsen, 1989; Wilmsen y Denbow, 1990), o del patriarcalismo de los Masai (Hodgson, 1999) constituyen claros ejemplos de las transformaciones resultantes de la interacción entre las poblaciones indígenas y los europeos a lo largo del tiempo.
Al final del text s’inclouran les referències senceres dels textos citats. Per cada tipus de document, caldrà incloure la següent informació:
Llibre
1. Cognom/s (en majúscules) i nom/s (inicial o en minúscules) de/ls l'autor/s o responsable/s principal/s (indicant, si és el cas, la responsabilitat de manera abreujada)
2. Any d’edició
3. Títol i subtítol complet (en cursiva)
4. Número d’edició (si és necessari)
5. Lloc d’edició
6. Editorial
7. Número del volum referenciat o total de volums (si és el cas)
8. D’altres dades (si són necessàries)
COMAS D’ARGEMIR, D. et al. (1992) Vides de dona: Treball, família i sociabilitat entre les dones de classes populars (1900-1960). Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular; Alta Fulla.
PITT-RIVERS, J.A. (1989) [1971] Un pueblo de la sierra: Grazalema. Madrid: Alianza editorial.
Capítol o article dins d'un llibre
1. Cognom/s (en majúscules) i nom/s (inicial o en minúscules) de/ls l'autor/s
2. Any d’edició
3. Títol i subtítol del capítol o article (entre cometes)
4. dins
5. Cognom/s (en majúscules) i nom/s (inicial o en minúscules) de/ls l'autor/s o responsable/s principal/s del llibre (indicant, el caràcter d'aquesta responsabilitat de manera abreujada)
6. Títol i subtítol del llibre (en cursiva)
7. Número d’edició (si és necessari)
8. Lloc d’edició
9. Editorial
10. Número del volum on s’inclou el capítol referenciat (si és el cas)
11. Pàgines d’inici i final del text
12. D’altres dades (si són necessàries)
FORTES, M. (1958) "Introduction". Dins GOODY, J. (ed.) The Developmental Cycle in Domestic Groups. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 1-14.
STOCKING, G.W. (1993) [1983] "La magia del etnógrafo. El trabajo de campo en la antropología social británica desde Tylor a Malinowski". Dins VELASCO, H.M.; GARCÍA CASTAÑO, F.J.; DÍAZ DE RADA, A. (eds.) Lecturas de antropología para educadores. Madrid: Trotta, pág. 43-93.
Article dins d’una publicació periòdica
1. Cognom/s (en majúscules) i nom/s (inicial o en minúscules) de/ls l’autor/s
2. Any d’edició
3. Títol i subtítol de l’article (entre cometes)
4. dins
5. Títol de la publicació periòdica (en cursiva)
6. Lloc d’edició (només en el cas de publicacions d’escassa difusió)
7. Entitat editora (només en el cas de publicacions institucionals)
8. Número i volum on s’inclou l’article
9. Data (només en el cas dels diaris o de revistes periòdiques de caràcter general)
10. Pàgines d’inici i final del text
11. D’altres dades (si són necessàries)
PINA-CABRAL, J. (2000) "The ethnographic present revisited". Social Anthropology, 8(3): 341-348.
Recursos electrònics (cas dels documents electrònics sencers)
1. Cognom/s (en majúscules) i nom/s (inicial o en minúscules) de/ls l’autor/s
2. Any d’edició
3. Títol i subtítol complet (en cursiva)
4. Tipus de suport: [En línia] [CD-ROM] [Cinta magnètica] [Disc] [Disquet]
5. Versió
6. Tipus de document
7. Lloc d’edició
8. Editorial o productor
9. Accés (adreça electrònica)
10. Data de consulta (entre claudàtors) (per als documents en línia)
DELGADO, M. (1993) “La «religiosidad popular»: En torno a un falso problema” [En línia], Gazeta de Antropología, 10. [Consulta, 28.07.1998].
ESTIVILL, A.; URBANO, C. (1997) Com citar recursos electrònics. [En línia]. Versió 1.0. Pàgina Web. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Consulta, 23.07.1998].
Al final del text s’inclourà una única llista bibliogràfica amb totes les referències completes. Les referències d’un llistat bibliogràfic s’ordenen a partir dels elements considerats principals en el sistema autor/any. Així, primer s’aplica l’ordre alfabètic d’autors (pel seu cognom), després les referències d’un mateix autor s’ordenen cronològicament d’acord amb el seu any d’edició i, finalment, cas d’haver més d’un treball del mateix autor i any, aquests es disposen seguint l’ordre alfabètic dels títols i afegint una lletra junt a l’any de publicació:
LISÓN TOLOSANA, C. (1976a) “Estrategias matrimoniales, individuación y ethos lucense”. Dins LISÓN, C. (ed.) Temas de Antropología Española. Madrid: Akal, pàg. 159-190.
LISÓN TOLOSANA, C. (1976b) “Estructura antropológica de la familia en España”. Dins ROF, J. (ed.) La familia, diálogo recuperable. Madrid: Karpos, pàg. 35-51.
Atenció: quan l’autoria dels treballs no coincideix exactament, es consideraran com a referències amb una responsabilitat principal diferent:
COMAS D’ARGEMIR, D. (1988) “Household, Family, and Social Stratification: Inheritance and Labour Strategies in a Catalan Village (Nineteenth and Twentieth Centuries)”. Journal of Family History, 13(1): 143-163.
COMAS D’ARGEMIR, D.; ASSIER-ANDRIEU, L. (1988) “Grupo doméstico y transición social”. Arxiu d’Etnografía de Catalunya, 6: 7-16.
Les referències presentades com a exemples fins ara quedarien ordenades de la següent manera en una llista bibliogràfica:
COMAS D’ARGEMIR, D. (1988) “Household, Family, and Social Stratification: Inheritance and Labour Strategies in a Catalan Village (Nineteenth and Twentieth Centuries)”. Journal of Family History, 13(1): 143-163.
COMAS D’ARGEMIR, D. et al. (1992) Vides de dona: Treball, família i sociabilitat entre les dones de classes populars (1900-1960). Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular; Alta Fulla.
COMAS D’ARGEMIR, D.; ASSIER-ANDRIEU, L. (1988) “Grupo doméstico y transición social”. Arxiu d’Etnografía de Catalunya, 6: 7-16.
DELGADO, M. (1993) “La «religiosidad popular»: En torno a un falso problema” [En línia], Gazeta de Antropología, 10. [Consulta, 28.07.1998].
ESTIVILL, A.; URBANO, C. (1997) Com citar recursos electrònics. [En línia]. Versió 1.0. Pàgina Web. Barcelona: Universitat de Barcelona. . [Consulta, 23.07.1998].
FORTES, M. (1958) "Introduction". Dins GOODY, J. (ed.) The Developmental Cycle in Domestic Groups. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 1-14.
LISÓN TOLOSANA, C. (1976a) “Estrategias matrimoniales, individuación y ethos lucense”. Dins LISÓN, C. (ed.) Temas de Antropología Española. Madrid: Akal, pàg. 159-190.
LISÓN TOLOSANA, C. (1976b) “Estructura antropológica de la familia en España”. Dins ROF, J. (ed.) La familia, diálogo recuperable. Madrid: Karpos, pàg. 35-51.
PITT-RIVERS, J.A. (1989) [1971] Un pueblo de la sierra: Grazalema. Madrid: Alianza editorial.
STOCKING, G.W. (1993) [1983] "La magia del etnógrafo. El trabajo de campo en la antropología social británica desde Tylor a Malinowski". Dins VELASCO, H.M.; GARCÍA CASTAÑO, F.J.; DÍAZ DE RADA, A. (eds.) Lecturas de antropología para educadores. Madrid: Trotta, pàg. 43-93.
